|
QUE ÉS XALOC?
Xaloc
és una institució educativa que neix a L'Hospitalet de LLobregat, fruit
de la iniciativa d'unes famílies que volien que l'escola fos una
continuació de la llar. Des d'aleshores, col·labora amb els
pares dels alumnes, a qui correspon el dret i la responsabilitat
de l'educació de llurs fills.
Fins a l'actualitat han estat més de quaranta anys d’experiència en
l’ensenyament, a través de les
diverses etapes: Primària, Secundària, Batxillerat, Batxillerat
Internacional i Cicles Formatius. Actualment 1.000 alumnes
són protagonistes de la seva educació integral, que s’estén a
totes les dimensions de la personalitat, en un ambient de
llibertat i responsabilitat.
Xaloc és un centre concertat per la Generalitat de Catalunya
en tots els ensenyaments que ofereix.
QUIN ÉS EL SEU
OBJECTIU PRINCIPAL
Xaloc procura educar persones íntegres, amb un profund sentit
cristià de la vida, que desenvolupin totes les seves capacitats
intel·lectuals i que forgin una voluntat que els faciliti
assolir els propis objectius posats al servei dels altres, per
al bé de la societat.
Volem ser reconeguts per aportar a la societat alumnes amb un
alt rendiment intel·lectual, motivats a seguir aprenent i amb
domini d’idiomes i de les noves tecnologies, amb la finalitat de
millorar la societat i servir els altres.
UN AMBIENT POSITIU I
INTEGRADOR
A Xaloc es fomenta la formació i la participació activa en la
vida del Centre de les famílies, dels professors, del personal
de serveis i dels alumnes i antics alumnes, d'acord amb la
legislació vigent, en un clima de col·laboració i confiança. La
disciplina acadèmica i la normativa de convivència recollida en
la Praxis Interna de Funcionament asseguren el marc necessari en
què professors i alumnes poden desenvolupar l'ús responsable de
la seva llibertat personal.
ATENCIÓ PERSONALITZADA A
CADA ALUMNE
Xaloc ofereix una educació personalitzada, respectuosa i
exigent. Cada alumne té un preceptor que s'entrevista amb
freqüència amb ell i amb els seus pares, es responsabilitza de
la seva orientació acadèmica, l'ajuda a desenvolupar-se
personalment i a fer seus els valors i actituds propis del
col·legi.
EL PAPER DELS PARES
Els pares, en matricular llurs fills a Xaloc, escullen
lliurement i es comprometen a acceptar el caràcter propi del
centre i a respectar la Praxis Interna de Funcionament,
l'organització escolar i el Projecte Educatiu. El col·legi
demana la seva col·laboració i suport per dur a terme aquests
objectius. Les famílies mantenen una constant i estreta relació
amb l'escola, especialment a través del preceptor. Els pares
s'esforcen per tal que la tasca educativa familiar i la de Xaloc
vagin sempre coordinades i en unitat de criteris, a fi de fer
possible l'eficàcia educativa.
LA FORMACIÓ CRISTIANA
Tota l'educació que s'ofereix a Xaloc s'inspira en una visió
transcendent de l'home i s'ajusta als ensenyaments de la
doctrina catòlica. Es promou entre els alumnes, els professors,
el personal de serveis i els pares el coneixement i l'estima de
la doctrina de la fe i la moral, d'acord amb les ensenyances de
l'Església. Al col·legi s'organitzen diversos actes de pietat i
mitjans de formació cristiana als quals poden assistir pares,
professors i alumnes. Les famílies que van començar Xaloc
confiaren, des del primer moment, l'activitat formativa,
doctrinal i espiritual a la Prelatura de l'Opus Dei de la qual Xaloc n'es una obra corporativa.
ELS ALUMNES QUE
NECESSITA AVUI LA SOCIETAT
Xaloc procura una educació global, completa, que s'estén a totes
les dimensions de la personalitat, afavorint el desenvolupament
harmònic de les capacitats intel·lectuals, humanes, espirituals,
cíviques, artístiques i esportives. Es consideren valors
preferents l'educació en l'esperit de treball, la formació del
propi criteri, l'ús responsable de la llibertat personal,
l'educació per a la convivència, el respecte vers els altres, la
utilització ordenada i responsable de les coses materials i la
promoció de les aptituds i qualitats de cada alumne. D'aquesta
manera, es preparen per a actuar de manera lliure i responsable
en la millora de la societat, amb esperit de servei als altres,
especialment als més necessitats.
UNA EDUCACIÓ DIFERENCIADA
Per tal d'afavorir l'assoliment dels seus objectius educatius,
Xaloc és un col·legi masculí.
Les qüestions de gènere estan prenent paper seriosament a
l’escola; i els reptes són la igualtat d’oportunitats, la
convivència entre sexes, l’eradicació dels alts percentatges de
fracàs escolar... La tradicional escola mixta ha fet una
contribució important a l’accés de la dona a l’educació, però
d’això ja fa molts anys i, avui, aquest model d’organització
escolar, es veu insuficient per assolir aquests objectius.
És per això que a diversos països, i a casa nostra, estan
apareixent veus dissonants. Per una banda, hi ha qui vol assolir
aquests objectius sense qüestionar la mixticitat escolar, amb
unes pràctiques que se solen anomenar “coeducadores”; per altra
banda aquells qui, disposats a buscar els millors procediments
per assolir els objectius, es plantegen –entre d’altres
aspectes- la conveniència de la mixticitat.
Efectivament, són preocupants diferències tan manifestes entre
noies i nois, durant i tot just acabada l’escolarització:
-
“En matemàtiques, les noies presenten sistemàticament un menor
interès i satisfacció en relació amb l’assignatura, sentiments
d’inferioritat i uns majors nivells d’impotència i estrés a
classe.” (Aprender para el mundo de mañana. Resumen de
resultados, PISA 2003, p.17)
-
Una taxa de titulació en ESO del 77,6% per les noies i de només
63,2% pels nois. (Comunidad Escolar, n.766, 25/5/2005)
-
Tres vegades més de nois que de noies es presenten a la
selectivitat a la via científicotècnica; gairebé quatre vegades
més noies que nois a la d’humanitats... (PAU juny 2005,
ww.gencat.net)
De dades com aquestes n’hi ha un bon grapat; i dades semblants
apareixen també al món professional. I, cal notar-ho, en
diferents aspectes surten perjudicats diferentment els nois i
les noies. Per alguns la solució passa per fomentar la igualtat a l’escola
mantenint una educació mixta; a l’escola diferenciada –amb el
seu avançat plantejament del tractament del gènere a l’escola-
es vol fomentar aquesta igualtat tenint en compte la diferència
i creant l’entorn més adequat per al màxim desenvolupament de
les potencialitats personals i socials dels nois i de les noies.
Crida l’atenció que les noves propostes d’escolarització
diferenciada sovint apareixen precisament per una voluntat
d’evitar discriminacions. El recent debat a França, per exemple,
ha aparegut arran del sexisme creixent en un model escolar que
creia que la mixticitat portaria automàticament la convivència i
la igualtat. Iniciatives de diferenciació als Estats Units s’han
manifestat eficacíssimes per la promoció social i acadèmica de
noies de barris marginals. Instituts d’Alemanya i Àustria estan
experimentant amb èxit les classes separades; és el cas del
Gymnasium Rahlgasse de Viena, escola centrada i compromesa des
dels seus inicis amb l’educació per a la igualtat.
I és que avui, als països occidentals, ja no es dóna enlloc una
educació que no tingui entre els seus objectius la igualtat
d’oportunitats de noies i nois. Però aquesta igualtat
d’oportunitats no s’ha de confondre pas amb igualtat de
resultats; sinó, podem caure en polítiques que «forcin» la
voluntat de l’alumnat cap a interessos diversos dels que els
motiven: “La Junta dará 200 euros a quien curse ciclos «impropios»
de su sexo. Se ayudará a las mujeres que se matriculen en cursos
de Electricidad y a los varones que lo hagan en Estética y
Peluquería, entre otras ramas susceptibles de recibir apoyo
oficial.” (Diario de Cádiz, 22/2/2006) I notícies d’aquest estil
són cada cop més freqüents.
L’educació diferenciada és avui sovint considerada per la
investigació educativa molt eficaç per als propòsits esmentats;
objectius que s’aconsegueixen precisament amb el tractament
diferencial de noies i nois, adaptant la tasca docent als
diferents estils d’aprenentatge de nenes i nens; amb l’entorn
que es crea en un àmbit d’aquestes característiques, que lluny
de reforçar estereotips els elimina més eficaçment. "Si se
quiere conseguir que la sociedad sea igualitaria, no se debe
tratar igual a quienes son diferentes." (A. Ferrús, El País,
21/3/2006 pàg.50)
Per citar alguna investigació podem aportar les conclusions d’un
estudi dut a terme el 2001 per The Australian Council for
Educational Research amb 270.000 alumnes durant 6 anys: els
alumnes i les alumnes educats a aules diferenciades obtenien uns
resultats acadèmics entre un 15% i un 22% millors que els
d’escoles mixtes. També s’ assenyalava que a les escoles
diferenciades el pla d’estudis era més exigent, l’ambient de
treball més agradable, i el comportament dels alumnes millor. I
és que noies i nois precisen un tracte diferencial,
personalitzat també pel que fa al seu gènere; i la diferenciació
s’escau especialment a les escoles que segueixen un model
d’educació personalitzada com la nostra.
Pel que fa a aquesta educació diferenciada, es pot destacar el
següent: l’aula mixta reprodueix l’entorn social amb allò bo i
allò dolent i, per tant, tots els estereotips de gènere i
pràctiques sexistes hi són presents. Les aules diferenciades es
constitueixen en un entorn d’aprenentatge que, sense fugir de la
realitat, permet que -durant les hores d’escolarització- els
nens i les nenes no hagin de suportar aquests condicionants. Per
altra banda, aquesta situació facilita que els i les alumnes
optin –amb llibertat d’oportunitats- per estudis i professions
tradicionalment assignats a l’altre sexe. Una educació que té en
compte les diferències de nenes i nens -de maduració,
d’interessos, etc.- potencia cada gènere al màxim, la qual cosa
és notablement equitativa, perquè dóna a cadascú el que
necessita; l’organització escolar diferenciada ho facilita molt.
El debat a Catalunya i Espanya és encara poc madur; n’és una
prova que sovint el trobem segrestat, fora del seu àmbit propi
(professorat, pares, pedagogs…) per romandre al camp del
partidisme polític o del sindicalisme. I, també sovint, s’observa que la “mixticitat” escolar és un
tabú, un dogma inqüestionable. Però això passa aquí; fora de les
nostres fronteres estan apareixent punts de vista que caldrà
replantejar a casa nostra. Serveixin d’exemple les següents
cites:
-
Un recent article aparegut a la progressista i coneguda revista
holandesa HP/De Tijd deia: "Ha arribat l’hora de reintroduir el
més aviat possible els col·legis per nois." (HP/De Tijd,
3/2/2006)
-
“La separació dels sexes durant la infància constitueix una
etapa essencial del desenvolupament de la seva identitat
sexual.” (Conseil Superieur de l’Éducation. Pour une meilleure
réussite scolaire des garçons et des filles. Avis au ministre de
l’Éducation. Octobre de 1999, Québec, pàg.81)
-
“El nostre objectiu a llarg termini és fer l’educació
diferenciada assequible com a opció per a tots els nens, i no
només per als fills de pares amb mitjans per permetre’s una
escola privada.” (Hillary Clinton)
-
“És necessari desfer-se definitivament del prejudici que les
noies necessiten classes conjuntes amb els nois per no estar en
desavantatge professional. Això és completament fals, com ho és
també que nois i noies aprenen a conèixer-se millor assistint a
classes mixtes.” (H. Simonis, diputada socialista i coneguda
feminista alemanya)
Per a més informació sobre Educació Diferenciada:
|