Motius per optar per Xaloc, encara que els pròxims cursos suposin un esforç econòmic extra.
Vaig estudiar en un institut amb prestigi, on exigien molt, però no feien gaire cas dels alumnes. Durant la carrera vaig treballar a la indústria per pagar-me totes les despeses i per aprendre, i vaig veure que allò no era el meu camí.
Em va sorgir l’oportunitat de provar en l’ensenyament i m’hi he quedat fins avui. Va resultar que vaig anar a parar a un col·legi on donàvem llebre per gat i em va encantar. M’explico.
A Xaloc ensenyem matèries com a tots els col·legis, amb un bon nivell, però tenim un element diferencial: no és només que aquí s’acompanyi els alumnes i les famílies; l’atenció personalitzada d’excel·lència és el nostre primer objectiu. A això en podem dir donar llebre per gat.
L’atenció personalitzada significa que atenem les persones —alumnes i famílies— acompanyant-les en aquest apassionant procés que és el creixement i la formació d’una persona lliure. Aconseguir que cada alumne acabi essent la millor versió possible d’ell mateix. Que triï el bé perquè vol. Artesania de l’educació.
Potser explicant alguna anècdota del dia a dia podré aportar pistes que us siguin útils.
Un jove de batxillerat, que sempre havia tret molt bones notes sense esforç, ara està fluixejant. En parlar amb els pares i també amb ell, surt la mateixa idea: per què està així i com ho arreglem? La resposta no és simple, però sí molt clara.
Cadascun de nosaltres actuem en funció de com som. I com soc jo avui? Doncs soc el resultat de totes les decisions que he pres fins ara. No parlo de grans decisions. La vida ordinària ens posa al davant petites però determinants eleccions que ens van construint: puc dir sí a aquella cosa petita que és bona però que costa esforç, o puc dir que no.
El resultat de molts “sí” al que és millor em construeix com a millor persona.
El nostre protagonista no té cap malaltia que es curi amb una pastilla o un bon consell. S’ha de “reconstruir” a si mateix perquè, senzillament, és fluix. I com es pot reconstruir? Canviant la dinàmica per dir sí a cada cosa petita bona que costa esforç.
Just aquí hi té un paper fonamental el tutor personal. És qui li planteja el nucli del problema i la solució. El tutor personal serà al seu costat, donant-li pistes i fent-ne el seguiment fins que, si el noi hi col·labora, ho aconsegueixi.
Per acabar d’il·lustrar l’exemple, continuem la conversa. Escolta, Marc, a la pràctica la teva família no serà per a tu una empresa de serveis a cost zero? Després d’un primer ensurt i de demanar-li que ho pensi amb calma, la resposta és: doncs em sembla que sí. Li suggereixo que pensi en totes les tasques que es fan a casa i que comenci per aquí.
Marc és d’aquells bons nois que ha sentit tota la vida allò de “la teva única obligació és estudiar”. Però cal molt més per construir una persona forta, capaç d’afrontar reptes i de posar l’esforç que calgui per fer tot allò que és bo.
Perquè el que és bo costa.
L’esforç de netejar els vidres, baixar les escombraries, parar taula i fer el sopar, recollir els plats, acaba tenint com a conseqüència que em costa menys estudiar i trec millors notes. Perquè soc més fort.
Aquestes anècdotes van en la línia d’il·lustrar un fet, un tret identitari de Xaloc: més enllà de les notes, i fins i tot abans que les notes, procurem ajudar a formar persones.
Tenim un marc de referència que és plantejar els valors cristians (que en el fons tots compartim: —aquí hi podem posar exemples—).
Però la nostra tasca real, el que ens fa “especials”, és que posem un autèntic èmfasi en l’acompanyament de les nostres famílies perquè aquests valors no es quedin fora, com un cartell publicitari, sinó que els alumnes els incorporin com una manera de viure i així es transformin en virtuts, qualitats adquirides per ser la millor versió d’ells mateixos.
Com a colofó: val la pena invertir un esforç extra en els nostres fills per aconseguir tot això? La resposta és a les vostres mans.